17 09

El perro de Schrödinger, 2010

Instalación

Nevera y perro

1.75 x 60 x 60

La Escocesa

Barcelona

El perro de Schrödinger

 

Nuestro cuerpo se nombra y se construye desde ideologías y discursos que justifican su corporalidad bajo la opresión, el absolutismo, el enajenamiento e incluso su sublevación y estímulos. De igual manera, es un territorio político en disputa que se habita en varias dimensiones; emocional, espiritual y racional.  El conjunto de estas experiencias e identidades impuestas o adquiridas dejan huella en el, por lo tanto el cuerpo siempre está en transformación y en dialogo con discursos de poder.

 

Cuando llegué a Barcelona, el primer trabajo que conseguí sin documentos fue de obrero; ser paleta me permitió conocer la fuerza de mis brazos, mi gusto por la siesta y a un personaje que llevaba la empresa de reformas con singular entusiasmo (siempre en cocaína). Al cabo del tiempo, me ofrece un piso para vivir, lo cual para mí significa un paso a la independencia pues además de que se sitúa en la calle del mismo nombre, es un sitio que me permite tener un lugar de trabajo sin más compañeros de piso pero con la advertencia de que él de vez en cuando irá a guardar cosas a la bodega de este lugar. Durante esos días me entero que este personaje se encuentra en situación de búsqueda y captura por fraude.

 

Al día siguiente de que me quedé dormido en el metro y rompieron mi mochila para quitarme todo, se aparece preocupado pues no he contestado sus mensajes, pero más es su preocupación por que en una manta trae el cuerpo de un perro que le habían dejado para cuidad una propiedad, pero aquel animal ha muerto de un golpe de calor. Me comenta que le parece costoso el certificado de defunción, así que después verá que hacer con ello y mientras tanto retira de mi nevera carne molida para hamburguesa y en una bolsa blanca mete el cuerpo muerto dentro de la nevera.

 

Dependemos de nuestra vitalidad corporal para la existencia, sin embargo el cuerpo muerto es un objeto de control en ausencia; al igual que el cuerpo de un migrante, este se evaluará por su desaparición del territorio que le corresponde.  Transformándose en cuerpos ausentes, cuerpos en blanco que dejan a un lado su constante biológica y psicológica para convertirse en un objeto invisible.

 

La muerte es entonces el cruce de una frontera; un lugar de separación, un margen limitante. Es la síntesis de nuestra vida transitoria, en un acto potencial que definirá nuestra existencia.

 

La muerte justificada de unos y la vida justificada de otros es un juego que garantiza únicamente los derechos de unos cuantos.  Llevo dos semanas con este ser en el congelador y me recuerda cada día estas historias que se viven al emigrar, la espera eterna para una situación mejor que se va normalizando, las leyes que aquí protegen incluso más a las mascotas que a los refugiados y por eso es que el perro no se puede ir a la basura como tantos de nosotros.

El gos de Schrödinger

 

El nostre cos es nombra i es construeix des ideologies i discursos que justifiquen la seva corporalitat sota l'opressió, l'absolutisme, el embogiment i fins i tot la seva revolta i estímuls. De la mateixa manera, és un territori polític en disputa que es habitat en diverses dimensions; emocional, espiritual i racional. El conjunt d'aquestes experiències i identitats imposades o adquirides, deixen empremta en ell, per tant el cos sempre està en transformació i en diàleg amb discursos de poder.

 

Quan vaig arribar a Barcelona, ​​el primer treball que vaig aconseguir sense documents va ser d'obrer; ser paleta em va permetre conèixer la força dels meus braços, el meu gust per la migdiada i un personatge que portava l'empresa de reformes amb singular entusiasme (sempre en cocaïna). Al cap del temps, m'ofereix un pis per viure, la qual cosa per a mi significa un pas a la independència a més es situa al carrer del mateix nom “Carrer de l’Independcia”, és un lloc que em permet tenir un lloc de treball sense més companys de pis però amb l'advertència que ell de tant en tant anirà a guardar coses al celler d'aquest lloc. Durant aquests dies m'assabento que aquest personatge es troba en situació de recerca i captura per frau.

 

L'endemà de que em vaig quedar adormit al metro i van trencar la meva motxilla per treure’m tot, s'apareix preocupat, ja que no he contestat els seus missatges, però més és la seva preocupació perquè en una manta porta el cos d'un gos que li havien deixat per cuideu una propietat, però aquell animal ha mort d'un cop de calor. Em comenta que li sembla costós el certificat de defunció, així que després veurà que fer amb això i mentrestant retira de la meva nevera carn picada per hamburguesa i en una bossa blanca fica el cos mort dins del congelador.

 

Depenem de la nostra vitalitat corporal per a l'existència, però el cos mort és un objecte de control en absència; de la mateixa manera que el cos d'un migrant, aquest s'avaluarà per la seva desaparició del territori que li correspon. Transformant-se en cossos absents, cossos en blanc que deixen de banda la seva constant biològica i psicològica per a convertir-se en un objecte invisible.

 

La mort és llavors l'encreuament d'una frontera; un indret de separació, un marge limitant. És la síntesi de la nostra vida transitòria, en un acte potencial que definirà la nostra existència.

 

La mort justificada d'uns i la vida justificada d'altres és un joc que garanteix únicament els drets d'uns quants. Porto dues setmanes amb aquest ésser al congelador i em recorda cada dia aquestes històries que es viuen al emigrar, l'espera eterna per a una situació millor que es va normalitzant, les lleis que aquí protegeixen fins i tot més a les mascotes que als refugiats i per això és que el gos no es pot anar a les escombraries com tants de nosaltres.